Noves tecnologies

la pissarra digital

2006-05-01T16:28:00.000-07:00

Molts dies, el meu germà Miquel d’11 anys, em diu que a la seva escola el fan treballar molt amb l’ordinador. Ell, ja s’imagina que a mesura que avanci cursos, cada vegada farà servir més el PC. Encara que, hauran de passar molts anys per a substituir les llibretes i els llibres personals per teclats i pantalles individuals, una eina com és la pissarra clàssica, si que aniria bé que fos substituïda per la nova pissarra digital.

La pissarra digital és un recurs molt útil, ja que els nens poden veure molt millor els gràfics i imatges, poden fer servir a través d’ella recursos multimèdia. Poden imprimir el que hi posen. No és un espai limitat. No fa falta borrar-ho per a posar nous continguts, etc. Però el que és més important, és que els nens s’habituen i es familiaritzen amb l’ús de l’ordinador, que tindrà molt pes en les seves vides.

Navegant per Internet, he trobat aquesta pàgina, que fa referència a aquest estri tant valuós. També us poso uns vídeos a continuació per a que veieu com es fa servir la pissarra digital en diferents escoles (vídeo1, vídeo2, vídeo3, vídeo4, vídeo5, vídeo6). Realment quedareu satisfets i convençuts de que a cada classe, a hores d’ara, hi hauria d’haver una pissarra digital.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)
1er MEI- Blanquerna-URL
Terrassa 29-4-2006

L’IPOD, una altre eina per al mestre del futur

2006-05-01T13:51:00.000-07:00

Una altre vegada em disposo a parlar-vos de les aules del futur. I és que les noves tecnologies ja estan aquí, i amb elles està canviant el món. Un món més còmode.

Us semblarà una bajanada, però, tots de petits veiem la sèrie “Bola de Drac” de TV3, on els seus personatges portaven tots els objectes que volien dins d’unes càpsules de mida de butxaca. Això, es clar, és pura ficció, però amb les noves tecnologies que surten al mercat, reduïm l’espai que hi ha entre allò imaginable i la realitat. Si més no, l’home sempre ha estat cercant la manera de fer-se la vida molt més còmode. També crec que les escoles haurien de fer el possible per modernitzar-se i gaudir de ple d’això que en diem progrés.

Moltes vegades, he vist com la mestre de música arriba a la classe amb una maleta de discs compactes amb cançons i exercicis per a treballar amb els nens. Aquestes docents, han d’anar canviant de classe i carretejant el pes. Després s’ho han d’emportar a casa. Un esforç inútil si es té en compte la situació hipotètica que proposo a continuació:

La mestre de música arriba a classe, diu als nens que s’asseguin a les seves cadires. La professora, es treu de la butxaca del pantaló un IPOD amb 4000 cançons i exercicis. Posa l’aparell en el “IPOD HI-FI” que hi ha endollat a la classe. La mestre selecciona la cançó que toca i comença a fer l’activitat. Quan acaba l’exercici, només apaga l’IPOD i se’l torna a posar a la butxaca. Còmode oi?, ara potser enteneu per què comparava les noves tecnologies amb la ficció dels dibuixos animats japonesos.

L’IPOD, és un lector d’mp3 (format d’àudio), amb una capacitat molt elevada. Dins hi pots portar milers de cançons i documents. Cada dia està més de moda i se’n parla més a nivell de jovent. Se’ns dubte crec que acabarà formant part de les aules del futur. On també les motxilles seran substituïdes per ordinadors portàtils.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)

1er MEI- Blanquerna-URL

Terrassa 28-4-2006

Edebénet plus, la solució per al mestre d’informàtica

2006-04-26T16:44:00.000-07:00

Com faries una classe d’informàtica a una quants nens sense aixecar-te de la cadira? Imagineu-vos la situació: Una classe amb més de deu ordinadors, cada nen està davant del seu. L’aula no disposa d’una pissarra virtual amb canó de llum, com les que tenim ala nostre universitat. El mestre vol fer una explicació entenedora sense l’enrenou que suposa fer aixecar els nens de la cadira.

Aquesta situació és molt freqüent dins les aules d’informàtica, ja que normalment no disposen de més tecnologia que els mateixos ordinadors que hi ha. Gràcies al progrés en el sector de les noves tecnologies, fa temps que va sortir el programa Edebénet . Aquest serveix perquè uns quants ordinadors connectats en xarxa, puguin ser controlats des d’un ordinador central (el del mestre).

Ara, ha sortit a la venta el programa Edebénet plus, que com el seu antecessor, permet al professor tenir a l'abast una serie de funcions, per portar a terme la classe amb èxit, com controlar el que estan fent els nens al seu ordinador. A la pantalla surt un llistat de tots els ordinadors actius que hi ha a la classe. El mestre pot obrir, una finestra per veure que està passant a cada pantalla. Fins hi tot, pot obrir tantes minifinestres com ordinadors hi ha a la classe, observant quin és el nen que no treballa o està fent una cosa no permesa, com jugar a vídeojocs o fer servir el “messenger”. El mestre pot enviar missatges d’avis personificats a l’ordinador que ell vulgui.

A l’hora de fer una explicació, el docent, pot inutilitzar tots els ordinadors, i que per aquests es vegi la seva pantalla i tot el que ell està fent. Així els nens entendran les explicacions a la perfecció.

Des del programa, és pot inutilitzar l’ordinador que el mestre vulgui. I a l’hora de finalitzar la classe, fins i tot, és pot manar al Edebé plus, que apagui els ordinadors, evitant així la possibilitat que alguna computadora es quedi oberta.

Per últim m’agradaria afegir, que aquest programa informàtic és de fàcil utilitat. És molt senzill d’instal·lar i realment és molt útil. Jo l’he fet servir durant un curs escolar sencer, i aconsello a tots aquells mestres que treballin en centres que no el tenen, que el demanin, que no se’n penediran. Només han de tenir equips informàtics, que compleixin els seguents requisits.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)
1er MEI- Blanquerna-URLTerrassa 27-4-2006

Ens hem d’alarmar davant de l’ús dels videojocs violents?

2006-04-23T18:21:00.000-07:00

A la gran majoria dels nens, els agrada tot tipus de videojoc. Gràcies a Déu, la majoria de pares regulen la pràctica d’aquests. Molts de nosaltres, coneixem de ben a prop l’addició que pot presentar un nen cap a l’ús lúdic de l’ordinador i la videoconsola.

A la xarxa i a les tendes, els nens poden adquirir jocs educatius (com els Sims, el videojoc més venut de la història) o jocs poc educatius, i fins hi tot antieducatius.

Fa dos anys, vaig fer de monitor d’activitats extraescolars en una escola de la meva ciutat. Cada quinze dies, donava la oportunitat de que els nens es connectessin lliurement a la xarxa i miressin la pàgina que volguessin. La gran majoria dels nens es connectaven a pàgines d’Internet de videojocs senzills. Els infants se sabien de memòria les direccions d’aquestes famoses pàgines, molts asseguraven visitar-les a diari.

De tot això, el que més em preocupava era, que el 90% dels jocs que feien servir els nens, eren de caire violent ( lluites, sang, etc.). A casa, per aquelles mateixes èpoques, tenia el meu germà petit, aleshores de 9 anys, jugant tot el dia al joc més violent que he vist en la meva vida: El Gran Theft Auto, una de les sagues de jocs violents de més èxit entre els infants. Per tot això, em trobava un pel desconcertat.

El que més em cridava l’atenció, era, que mai havia observat reproduir la conducta dels personatges dels videojocs a cap dels nens que els feien servir per jugar.

Vaig demanar consell als diferents mestres que coneixia, tant a la feina com a l’escola on impartia la classe d’informàtica. La majoria de docents em van dir, que no em preocupés, que els nens ja saben que allò és ficció i que està mal fet. Es a dir, que els nens agafen les conductes dels personatges dels videojocs, com a un mal model per a imitar, que es pot conduir en la ficció, però no en la vida real.

L’altre dia, tot navegant per Internet, vaig llegir un article que parlava del tema i donava la raó a tots aquells mestres que em van aconsellar. Ara, ja no em preocupa veure als nens jugar a jocs violents. Però igualment, si hi juguen massa, cal que els pares posin barreres i horaris, ja que cada dia hi ha més addicció infantil als videojocs, i això és molt preocupant.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)

1er MEI- Blanquerna-URL
Terrassa 20-4-2006

Debat obert: cameres de vigilància a les escoles

2006-04-23T16:05:00.000-07:00

Quan un pare cerca una escola o una llar d’infants per al seu fill, mira que hi hagi camera? ¿El fet de que hi hagi cameres en una escola fa que el pare estigui més tranquil? ¿Molesta als mestres el fet d’estar vigilat totes les hores lectives del dia?

La legislació actual que tenen les llars d’infants i les escoles, diu que és legal que aquestes puguin tenir una camera on-line, per a que els pares puguin observar als seus fills a l’hora que vulguin.

Molts pares creuen que això pot ésser molt útil per a ells, ja que així poden veure l’evolució, el comportament, etc. del seu fill a les aules del centre educatiu. A part de les coses que preocupen als pares sobre els fills, els progenitors, volen veure com es tractat el nen i quin nivell de competència té l’escola.

Les empreses que col·loquen les cameres als centres, no cobren d’aquests, sinó dels pares, que per poder fer servir aquest servei, han de registrar-se coma usuaris de la seva pàgina web. Les empreses es posen en contacte amb els centres i els ofereixen col·locar cameres a les aules, de manera gratuïta per l’escola (només hauran de pagar les cameres i la instal·lació). El centre, a més, podrà cobrar aquest servei a les mensualitats dels pares. És a dir, que els únics que pagaran seran els progenitors, tant en el rebut de l’escola, com en el de l’empresa que els permet fer servir les cameres.

Hi ha molts centres que tenen instal·lades cameres de vídeo vigilància per als pares, encara que, la gran majoria rebutja aquesta solució. El propi personal docent de les escoles, es nega a treballar sota la vigilància dels pares. La majoria de professors pensen que un servei així perjudica als nens, als pares, als mestres i al centre. ¿Canvia la conducta d’un mestre si sap que esta sent vigilat?. Crec que aquesta seria la gran pregunta que en el fons s’està debatent.

Agradi o no agradi als mestres, les noves tecnologies, per bé o per mal, estan a punt d’entrar a les aules per complert. Si la llei no canvia, molts dels centres acabaran tenint aquest sistema. Des de la meva òptica, els únics que hi poden fer quelcom al respecte són els polítics, canviant les lleis i mirant de protegir els mestres, als que se’ls margina molt sovint.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)
1er MEI- Blanquerna-URL

Terrassa 20-4-2006

EL TECLAT DE LLUM

2006-04-21T16:17:00.000-07:00

És al·lucinant la quantitat de productes innovadors que cada temporada s’inventen per a l’ordinador. El teclat de l’ordinador, una aparell que normalment passa més desapercebut per la seva monotonia de forma i utilitat, és una eina en la que les empreses que treballen amb noves tecnologies, també inverteixen esforços i diners per millorar. Segur que tots haureu vist, o tindreu a casa, el famós teclat sense cable, que no deixa de ser igual que el teclat corrent, però amb l’avantatge que no has d’estar per força enganxat a l’ordinador per fer-lo servir. Un altre tipus de teclat innovador i divertit, és el model plegable, fet de goma fina, que és pot enrotllar i posar a la butxaca. Realment aquest últim, és molt pràctic perquè es pot rentar, no ocupa lloc i el pots portar al damunt, ja què mai se sap si el pots necessitar. També té la capacitat d’arrapar-se a la taula, oblidant-nos d’aquells models que es van movent mentre teclegem. Jo en tinc un, he de dir que és molt còmode. Un teclat que també s'està posant de moda, és l'ergonòmic, que en forma de "V" i amb concavitat, et dóna la màxima comoditat, ja que està en la posició natural de les mans.

El rei dels teclats, pel que fa a la originalitat i la innovació, és el darrer invent que està fent molt de ressò en tots els fòrums d’aficionats a la informàtica i a les noves tecnologies d'arreu del món. El teclat de llum, un invent creat a finals del 2004, que consisteix en un dispositiu sense cable, que projecta un teclat en forma d’holograma sobre la taula. Quan mous els dits sobre aquest, uns infrarojos detecten el moviment i actuen com si haguessis premut la tecla concreta d’un teclat corrent. Realment, aquest si que ocupa poc lloc, ja que per desar-lo, només hauries d’apagar el dispositiu. Aquest teclat a més, inclou funció de ratolí i també serveix per a telèfon mòbil i PDA. La única pega que pot tenir, és que té les tecles petites, encara que a això t’hi pots acostumar. El dispositiu, és pot portar a la butxaca i pot projectar sobre qualsevol tipus de superfície.

Quan penso en l’escola o la universitat del futur, penso que aquest tipus de teclat pot tenir molt de servei. Els mestres podrien fer servir el teclat de llum des de la seva taula, que tindria un dispositiu de projecció integrat. També podrien portar un micro-projector d’aquests a la butxaca. D’aquesta manera seria molt més còmode treballar a distància sobre la pissarra virtual, que tots sabem que ocuparà un lloc a cada aula de les escoles del futur.

Si esteu interessats en adquirir un teclat d’aquests, us poso una pàgina web on el venen, el preu aproximat és d’uns 199 dòlars. Suposo que d’aquí a un temps estarà molt més barat, encara que crec que val la pena adquirir-lo per preparar-nos per a un futur on la informàtica i les noves tecnologies d’innovació ocuparan el sector de l’educació. Una bona proposta seria, que la nostre facultat en comprès uns quants, i l’integressin a les aules, així no veuríem als pobres professors anar fins al “armariet de l’ordinador” quan volen escriure quelcom.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)

1er MEI- Blanquerna-URL
Terrassa 20-4-2006

Crea el teu album de fotos on-line

2006-04-06T07:24:00.000-07:00

Encara hi ha algú que faci passes de diapositives quan fa un viatge? Si heu estat en alguna sessió d’aquestes a casa d’un amic o familiar, recordareu que era un “pal” enorme.

A partir d’ara, per ensenyar les vostres fotos als demés, ho teniu molt fàcil. Només heu de feu un fotolog. Aquesta pàgina web et permet fer un àlbum de fotos perquè els demés les vegin. També pots posar-hi el comentari sota de cada foto. Fer un fotolog és molt senzill. Quan el tens fet, envies un e-mail als teus amics amb un hyper vincle a la pàgina ( si en feu un envieu-me-la a JosepVR0@blanquerna.edu). D’aquesta manera tothom la podrà veure en el moment que més els hi interessi. Com a exemple us ensenyo la meva i la del meu grup de música.

Com fer un fotolog

Primer pas: anar a la pàgina de fotolog, on trobareu un hyper vincle per crear una conta nova. Cliqueu-lo.
Segon pas: Ompliu les dades que us demanen. Cal posar un nom d’usuari, una contrasenya que recordis i el teu e-mail. Poseu la direcció de correu electrònic que teniu a Blanquerna (blink), ja que no accepta hotmail ni gmail (que són els que utilitza la gent majoritàriament). Tot això és amb anglès bàsic.
Tercer pas: Cliques acceptar. Ara ja tens la conta creada. El que jo recomano és tancar Internet i tornar-lo a obrir, tornant a la pàgina del fotolog.
Quant pas: Introdueix el teu nom d’usuari i la teva contrasenya: se t’obrirà una pàgina on pots pujar una foto del teu ordinador (recorda de posar-les amb el pes reduit) . T’adonara’s que assota es pot escriure el comentari de peu de foto. Cliques acceptar i ja pots visualitzar la teva foto penjada a Internet.

Consell molt important: El fotolog està pensat per penjar una foto o una imatge diàriament, només una. Quan estàs penjant la foto si modifiques la data, en podràs penjar més d’una. Aquesta foto, però, et sortirà datada del dia que la hagis marcat.

El Fotolog també et dona la oportunitat de posar fotologs amics a modo de links a la columna de la dreta de la pantalla. Si no coneixeu gent que tinguin un fotolog i us fa il·lusió fer un enllaç, podeu citar el meu.

Fotolog és una pàgina amb molta història i te milers d’afiliats de tot el món. Nosaltres, que estem ficats en el món de l’educació, podem fer un àlbum on-line de les nostres activitats i les nostres fotos educatives i d’aula. Això si, on no és vegin les cares ni els noms dels nens (llei de protecció de dades).

Amb això espero que us hagi obert una mica més les portes de com aplicar la informàtica i les noves tecnologies a l’educació i a l’oci personal.

JosepValls Ruiz

( JosepVR0@blanquerna.edu)
1er MEI- Blanquerna-URL

Terrassa 5-4-2006

La paleta gràfica, una eina per al mestre modern.

2006-04-04T17:29:00.000-07:00

Molts de vosaltres, com la majoria dels mestres, treballeu amb els nens fent servir dibuixos. En fitxes, per acolorir, per a que s’entenguin els continguts, com a símbols, etc. També haureu pogut observar, que en una pàgina web de caire educatiu, no poden faltar molts dibuixets, com a icones o símbols, amb motius infantils. Aquests dibuixos omplen i milloren els continguts a aprendre dels nens i són un bon reforç visual.

El problema arriba quan un mestre ha d’incloure un dibuix, per exemple, en una fitxa: primer haurà d’imprimir el document “word” amb el text que han de treballar els nens; desprès haurà de fer el dibuix en el mateix paper, per tot seguit, fer-ne les fotocopies que facin falta. El dia que aquest mestre vulgui recuperar, canviar o actualitzar, aquest document, haurà de tornar a fer el dibuix o retallar el que ja tenia i enganxar-lo. Això només ho podrà fer, si ha guardat durant molt de temps el document antic en una carpeta de cartró. El mestre haurà de cercar-lo entre un reguitzell feixuc d’antigues fitxes que s’amunteguen en prestatges ocupant molt d’espai. Es necessari tot aquest enrenou per a posar dibuixos en una fitxa?

Hi ha programes amb els que podem fer dibuixos. Això ens facilita molt les coses, ja que amb un senzill “copiar i enganxar”, tindrem una fitxa amb text i dibuix, per imprimir i actualitzar sempre que vulguem. Evidentment aquesta fitxa no s’haurà d’emmagatzemar en una carpeta de cartró, n’hi haurà prou en guardar-la en un cd, en una memòria externa (USB), o a la memòria de l’ordinador de casa (millor el propi que el del centre, ja que aquest últim el fan servir moltes persones i podrien esborrar-se coses o espatllar-se). El programa més utilitzat per dibuixar, és el “Microsoft Paint”, és molt fàcil de fer anar i gairebé és a tots els ordinadors.

També hi ha molta gent que posa a les fitxes, i altres materials educatius, imatges agafades d’Internet o imatges predisenyades de “word”. Més ben dit n’abusen, sempre posen les mateixes, els nens ja se les coneixen de memòria, són mestres poc originals.

Però, per què els professors no fan dibuixos amb “Paint”? La resposta és molt senzilla: No saben dibuixar amb el ratolí de l’ordinador. Realment, dibuixar amb aquest estri és molt complicat i és necessita molta pràctica per a fer-ho bé. Segur que si molts mestres poguessin dibuixar directament al damunt de la pantalla, no s’ho pensarien dues vegades a l’hora de fer-ho. Gràcies a les noves tecnologies, tots aquests mestres podran dibuixar sense problema, la solució: la paleta gràfica.

La paleta gràfica és un gran invent. És un plàstic rígid i pla – de la mida d’una catifa per al ratolí- que ha d’estar connectat a partir d’un cable USB al ordinador. Conté un bolígraf especial, que quan el passem per sobre de la superfície del plàstic, pintem com si féssim servir el “mouse”. Amb la paleta gràfica, dibuixem amb la facilitat de traç que tenim quan agafem un llapis. Els dibuixos

surten perfectes. Aquest bolígraf especial, té un botonet, que mantenint-lo apretat, decidim quan dibuixem i quan no. Normalment, la paleta gràfica et ve amb un cd amb els drivers, per si el teu ordinador no te la reconeix.

Aquesta eina, ara mateix és a l’abast de tots. A mi m’ha costat 50 euros, però un dia en vaig veure una en un basar xinès a 20. A partir d’ara ja no hi haurà motiu per a que les vostres fitxes, contes, etc. no tinguin un aspecte personalitzat i original. A l’assignatura de “Noves Tecnologies” ens estan ensenyant a fer webs, us animo a que les vostres properes pàgines tinguin dibuixos i creacions pròpies fetes amb aquesta nova eina que us he aconsellat. Els resultats seran millors, quedareu satisfets.

JosepValls Ruiz( JosepVR0@blanquerna.edu)

1er MEI- Blanquerna-URL
Terrassa 2-4-2006

Cuadernos de pedagogía, la revista on-line

2006-03-26T14:23:00.000-08:00

Com tots teniu clar, un bon mestre -i nosaltres que ho serem en breu-, ha d’estar sempre en formació constant. Hi ha molts afers, problemes, casos, etc. que se’ns escapen de les mans. Per això cal tenir una bona bibliografia a casa i llegir periòdicament les revistes d’educació que hi ha al mercat. D’aquestes , per a mi, la més important és: Cuadernos de pedagogía (és bàsic tenir-la a les mans cada mes, ja que té uns continguts molt interessants).

Gràcies a la importància que tenen ara les noves tecnologies, aquesta revista també és pot llegir via web. Això és d’agrair, molts mestres no poden pagar el preu de 7 euros que val el format paper. També va molt bé per descarregar-te i imprimir des del propi ordinador aquells articles, opinions, etc. més interessants per a treballar a l’aula o en nostre cas, per a estudiar.

A continuació esmento els continguts, que crec que són més interessants, d’aquesta revista on-line:

- Tema del mes: monogràfic extens d’actualitat educativa.
- Entrevista/es a gent important del món de l’educació.
- Reportatge sobre situacions que ens trobem a l’escola.
- Experiències: es tracten temes i et diuen quins llibres, enciclopèdies, vídeos... fan servir per abordar-los, i proposen activitats per experimentar.
- Mural: mostren activitats o iniciatives de diferents centres, associacions,... de diferents llocs del país i del món.

- Agenda: explica una mica cada cita educativa o fita de la temporada entrant.

- Serveis: on podrem consultar les trobades, els cursos, les adreces d'interès, etc.

Com veureu, Cuadernos de pedagogía és una revista-web molt ben dissenyada i extensa, que tracta molts temes i són molt ben triats, encara que tots giren entorn al títol central que esmenta la portada. Està ben redactada i molt elaborada. És aconsellable tant per a mestres, com per a pares.

JosepValls Ruiz
( JosepVR0@blanquerna.edu)
1er MEI- Blanquerna-URL

Terrassa 20-3-2006

Softcatalà. Les noves tecnologies més a prop del català.

2006-03-16T14:24:00.000-08:00

Tots sabem la importància de tenir una bona competència lingüística pel que fa al català, sobretot nosaltres, que som futurs educadors. Per això he trobat interessant presentar-vos aquesta pàgina tan útil i vistosa, de la qual jo soc usuari incondicional i espero que vosaltres, companys i companyes, també ho sigueu en un futur proper.

Softcatalà és la pàgina d’una associació sense ànim de lucre, que des del 1997 tradueixen, proven i donen difusió a programes i eines informàtiques en català, per fomentar el seu ús en aquest àmbit.

Aquesta pàgina, té molt material, et permet traduir al català tots els programes que té la majoria de gent al seu ordinador. Va adreçada a tothom, però és aconsellable que es faci servir a partir de secundària, ja que fa falta tenir unes nocions bàsiques de nivell d’ESO. Convé que els adults – mestres o pares -, instal·lin en els ordinadors dels nens els programes que aquesta web ens proporciona, així aquests els tindran en català. També va adreçat al personal docent, que tant en el seu ordinador com en el del centre on treballa pot posar els estris informàtics en català.

Tots els continguts de la pàgina estan molt ordenats i clars – en les subpàgines també -, encara que el llenguatge és una mica tècnic, però fàcil si tens nocions bàsiques d’informàtica. Una cosa que m’agrada molt i trobo que és molt important, és que no hi ha errors a l’hora de fer les descarregues, ni falla cap apartat quan s’obre.

Contingut important que podem trobar a la web:

- Articles dels navegants o dels socis col·laboradors que tracten temes, tots relacionats amb les noves tecnologies i l’ús del català. En aquest apartat també hi trobem opinions, entrevistes, cròniques de fires, exposicions i trobades, etc.
- Novetats: llistat amb les últimes eines o programes informàtics en català que han arribat a la web (Un exemple, el Cdex, un programa ´molt útil per a fer coses amb audio) Hi trobem la descripció tècnica, un enllaç a la pàgina dels autors i la possibilitat de descarregar-lo al teu ordinador.
- Rebost: en aquest apartat trobem tots els programes en català per descarregar, hi ha la versió més actualitzada. Hi ha un apartat de pogrames sobre educació . A la web també hi ha un “Top 10”, ens mostra quins son els deu programes més baixats.
- Notícies: últimes notícies relacionades amb l’ús del català en la informàtica i les noves tecnologies: programes, articles, cròniques, etc.
- Botiga: possibilitat de comprar eines per al PC o el Mac i “Merchandaising” de l’associació.
- Llengua: espai que dona estris i solucions a aquells que tradueixen programes informàtics. Un de molt important és el Diccionari de termes informàtics anglès-català.
- Projectes: llistat de programes informàtics que s’estan creant o traduint al català. Alguns ja es poden utilitzar.
- Quatre fòrums de temàtica diferent, per parlar del tema que tracta aquesta web, resoldre dubtes, ajudar als demés usuaris, etc.
- Linux: programa informàtic per descarregar. És un substitut del Windows més complert i gratuït. Cada dia el fa servir més gent.
- Mac: programari i directrius pels usuaris que tenen Mackintosh (ordinador diferent al PC).
- Traductor: eina per traduir del castellà al català i viceversa. No és molt precís.
- Llistes: la web et proporciona llistats de mail on pots inscriure’t per rebre informació, notícies, etc. sobre un tema en concret.
- Enllaços a pàgines relacionades amb l’objectiu d’aquesta web.
- Ajuda: preguntes que ens podem fer a l’hora de fer servir aquesta web, per baixar-se programes, estris, instal·lacions, etc.

Per últim, dir que és segur que amb aquesta web pots aprendre moltes coses noves de multimèdia. Fer-la servir periòdicament et fa millorar molt a nivell informàtic i lingüístic alhora. És una web molt aconsellable per als professionals de l’educació i per als pares. El col·lectiu et permet involucrar-te en la causa i fer-te col·laborador gratuïtament. . Si creus que pots aportar el teu gra de sorra al projecte, val la pena sumar-s’hi.

JosepValls Ruiz

( JosepVR0@blanquerna.edu)

1er MEI- Blanquerna-URL
Terrassa 16-3-06

Primera pràctica

2006-02-28T10:13:00.002-08:00

El diari Avui publica una notícia sobre Gas Natural

Pimera entrada al blogg

2006-02-28T09:58:00.000-08:00

Aquesta és la meva primera entrada al Blogg, des de l'assignatura de Noves Tecnologies.